En primer lloc, la matrina és un pesticida vegetal amb característiques específiques i naturals. Només afecta organismes específics i es pot descompondre ràpidament per naturalesa. El producte final és el diòxid de carboni i l’aigua. En segon lloc, la matrina és una substància química vegetal endògena que és activa contra els organismes nocius. La composició no és un component únic, sinó una combinació de múltiples grups amb estructures químiques similars i múltiples grups amb estructures químiques diferents, que es complementen i juguen un paper junts. En tercer lloc, la matrina es pot utilitzar durant molt de temps a causa de l’acció conjunta de diverses substàncies químiques, cosa que dificulta la resistència a substàncies nocives. En quart lloc, les plagues corresponents no seran completament enverinades directament, però el control de la població de plagues no afectarà greument la producció i reproducció de la població vegetal. Aquest mecanisme és molt similar al principi de control de plagues del sistema integral de prevenció i control que s’ha desenvolupat després de dècades d’investigació després que els efectes secundaris de la protecció química contra pesticides s’hagin fet destacats. Els quatre punts anteriors poden mostrar que la matrina és, òbviament, diferent dels pesticides químics d’alta toxicitat i d’alta quantitat de residus, i és molt ecològica i respectuosa amb el medi ambient.